Un país desenvolupat
és un país que gaudeix d'un estàndard de vida relativament alt per mitjà d'una economia forta i diversificada tecnològicament. La majoria dels països amb un Producte Intern Brut per càpita (PIB) i un índex de desenvolupament humà (IDH) elevats són considerats països desenvolupats.
Alguns sinònims moderns són país avançat, país industrialitzat, país més desenvolupat, país més desenvolupat econòmicament, país global del nord, països de renda alta i país postindustrial. El primer país industrialitzat fou Anglaterra seguit d'Alemanya, França, la resta dels països constituents del Regne Unit i altres països d'Europa occidental. Segons l'economistaJeffrey Sachs, tanamteix, la divisió actual entre un món desenvolupat i un d'altre en vies de desenvolupament és un fenomen del segle XX.[1]
Els països menys desenvolupats (LCDs, per les seves sigles en anglès), a vegades anomenats Tercer Món, són països en vies de desenvolupament o subdesenvolupats que, segons les Nacions Unides tenen els indicadors socioeconòmics més baixos del món, així com els índexs de desenvolupament humà més baixos. Un país pot ser classificat com a país menys desenvolupat si compleix amb tres criteris:[1]
- renda baixa (una mitjana de tres anys de la Renda Nacional Bruta de menys de US$750; més de US$900 per sortir de la llista);
- recursos humans dèbils (segons els indicadors de nutrició, sanitat, educació i alfabetisme adult); i
- vulnerabilitat econòmica (basada en la inestabilitat de la producció agrícola, la inestabilitat en l'exportació de béns i serveis, en la importància econòmica de les activitats no tradicionals, en la concentració de l'exportació de mercaderies, el percentatge de la població desplaçada a causa dels desastres naturals, etc.)
